Tierra a la vista...y bajo nuestros pies!

Oriol diu: Tot el que comença s'acaba, fins i tot un viatge per la immensitat de l'oceà. L'estela del Mabrouk és efímera i s'ha fos entre les onades, però ens queda el record inesborrable d'una experiència excepcional. Potser calen massa paraules per explicar-ho tot, o potser massa poques; en tot cas, serà feina de cadascú de nosaltres de trobar les adequades per transmetre, en cas que sigui possible, els sentiments acumulats durant els 18 dies de travessia. Han estat uns dies intensos durant els quals hem après a viure i conviure en condicions dures, hem après que l'art de navegar no s'aprèn en quatre dies, hem après a posar rissos a la vela, a tangonar, a recular quan cal, a cenyir, a esperar, a llegir cartes de navegació... però sobretot hem après a respectar el mar i que és ell qui té l'última paraula.
Arribats aquí toca l'obligat capítol dels agraïments. Als que heu seguit el blog, per donar-nos suport i ànim, malgrat que no podíem llegir els missatges sabíem que estàveu pendents de nosaltres; a la tripulació, perquè em sento afortunat d'haver-ne format part i per ser al lloc adequat en el moment adequat; al Mabrouk, per resistir l'irresistible; i un agraïment especial a l'Òscar, nostramo, per transmetre'ns tot el que sap, per la seva paciència i dedicació, per fer les coses fàcils en moments difícils, per transmetre'ns confiança i seguretat... gràcies a la seva professionalitat hem arribat a bon port.
I res més. Tot el que comença s'acaba, però tot acabament comporta començar de nou.
Ens tornarem a veure.