a punto de salir!!!

Jordi, Oriol, Alicia y Alfred ya han llegado con mucha ilusión a Sant Martin donde nos hemos quedado dos o tres días para ultimar compras, arreglos en el barco y maniobras antes de empezar nuestra travesía atlántica. Ya tenemos la compra hecha y todo milagrosamente estibado  en su sitio. Llevamos comida y agua para 21 días puesto que es una incógnita  que nos deparará el futuro, bien podemos encontrarnos calmas, bien pillar algún que otro temporal.

Jordi dice: Després del tràmit dels dos vols per arribar al Carib sense incidencies i d’un aterratge literalment a peu de platja, hem arribat al Mabrouk on ens han esperat dos dies canviant constantment de país, ara França ara Holanda, buscant els millors preus i gastant uns 2000€ en la compra per aquetses tres setmanes.

Alicia dice: Hoy hemos relingado los patines de la mayor después de haberlos rellenado con rodamientos nuevos. Ahora va increíblemente suave. Oriol lo está celebrando cantando y bailando a “Los Pecos”…Mañana ultimamos detalles para salir el jueves, si el tiempo lo permite porque parece que nos espera una buena encalmada.

Oriol diu: Bé, ja hi som. Un parell de dies de preparatius i aviat posarem rumb a les Açores. L’Alfred ens instrueix amb física quàntica i els altres fem veure que escoltem, però ens convenç que podem travessar parets i que si no veiem les coses és que no existeixen. L’Òscar intenta convertir-nos en mariners d’un dia per l’altre, però encara estem lluny d’arribar a la categoria del Capità Hadock. De moment haurem de vigilar que  l’amantillo del tangó no s’emboliqui amb l’escota del gènova, que no estem per festes. A més, la braça i la retinguda no es poden ni veure, i mentre una s’embolica amb el winche l’altra flirteja amb la cornamussa, que com sempre està impassiva. Per resumir, que entre drisses, caps, estais, trinquetes, tormentins i bitàcoles anem passant hores i cerveses fins al moment de sortir.

I no patiu, que a la propera seré més breu.